Material d'esquí i de surf de neu
Forma de l'esquí amb les seves diverses parts
Espàtula
Part davantera corbada amunt d'uns esquís o d'una planxa de neu.
Patí
Part central de l'esquí, està sota la fixació (sota la bota).
Cua
Extrem posterior d'un esquí, una planxa de surf o qualsevol altre aparell d'aquest tipus.
Estructura de l'esquí
Cantell
El cantell és el bordó metàl·lic que envolta els costats de la sola dels esquís.
Serveix perquè la planxa s'enganxi a les neus dures. L'esmolada (manteniment regular) permet un aspecte tallant.
Sola
Part inferior d'un esquí o d'una planxa de neu. És la part que permet lliscar.
Generalment està acanalada per facilitar la circulació de l'aigua que es forma en fondre's la neu en contacte amb l'esquí.
L'encerament és una aplicació –en fred o en calent- d'una parafina especial que després millora el lliscament de les soles.
El nucli
És al centre de l'esquí i té un paper molt important en la rigidesa i la solidesa.
Què és un surf de neu?
Surf de neu
El surf de neu és un esport que consisteix a lliscar sobre la neu damunt d'una planxa (board) fixada als peus. La seva aparició i el seu desenvolupament a França es remunten als anys 1970, i la seva integració als Jocs Olímpics va ser el 1998. Al revés que l'esquí, el surf de neu es practica amb els 2 peus fixats a la mateixa planxa i per tant cal una tècnica molt especial per evolucionar correctament.
Les fixacions
Les fixacions permeten unir la bota de l'esquiador amb l'esquí/la planxa de neu.
Per a l'esquí
La fixació està formada per 2 parts: la part del darrera permet bloquejar la bota mitjançant una pressió vertical,
mentre que la part davantera subjecta l'extrem de la bota. Aquestes dues parts estan equipades amb un sistema de molla que permet descalçar en cas de caiguda.
Per al surf de neu
Hi ha diversos sistemes per a les diferents disciplines.
El principi de base, però, és que el peu està pla i extremadament ben fixat per carregar el pes el màxim sobre els cantells.
Nocions essencials
Línia de cotes
La defineix l'amplada de l'esquí en tres punts: l'espàtula, el patí i la cua.
Com més corbada és una línia, major és la diferència entre les amplades espàtula-cua i més parabòlic és l'esquí.
Radi de gir
És el radi del cercle que dibuixa el cantell de l'esquí quan aquest fa un viratge càrving. Aquest radi és una dada tècnica important de l'esquí ja que en caracteritza el comportament en viratge. L'esquí recte té un gran radi de gir, això engendra una certa dificultat per entrar en el viratge, però garanteix una bona estabilitat en línia recta. Al contrari, l'esquí parabòlic té un radi de gir curt, això en facilita l'entrada en viratge en detriment de l'estabilitat en línia recta. Un esquí que tingui un radi de gir massa pronunciat té un mal comportament en pendent dret: són uns esquís rígids que només descansen sobre la seva espàtula i la seva cua, sense que el patí toqui la neu. El radi de gir està en funció de la longitud de l'esquí i de les amplades a "l'espàtula", "el patí" i "la cua".
Flex
El flex designa la flexibilitat de l'esquí o de la planxa de neu als tres punts principals: espàtula, patí i cua. Altrament dit, és el grau de flexibilitat del vostre material. Les combinacions de cotes de flexibilitat són tan àmplies com les gammes i els programes que defineixen els fabricants. El material d'esquí ha de ser flexible per realitzar figures, mentre que per a la velocitat la rigidesa és essencial.